A un any de la promulgació al BOE del RD 1/2015 , conegut popularment com la Llei de segona oportunitat , són molts els comentaris tant positius com negatius, les interpretacions, les crítiques enfervorides i fins i tot els articles pejoratius que ha provocat aquesta llei, que sens dubte , tot i transcorregut el temps segueix polaritzant les opinions tant dels afectats ( deutors i creditors ) , com dels juristes i advocats en tot el país.
L’esperit de la llei de segona oportunitat no admet discussió. La intenció del legislador és clara. Alleujar la situació de treballadors autònoms i petites empreses que al moment i a causa de la conjuntura econòmica que travessa el país, es troben en una molt difícil i pel que sembla insoluble situació financera.
No obstant això, és clar que el que es discuteix no és la intenció de la llei, sinó l’eficàcia de la mateixa, i l’abast que poden arribar a tenir en la realitat les mesures promulgades pel govern nacional.
Entre moltes altres crítiques que es fan a la llei de segona oportunitat, es parla que aquest instrument jurídic tindrà un abast molt limitat, si és que no aconsegueix consolidar en un futur proper mecanismes extrajudicials dinàmics i sense cost que permetin la mediació judicial, i si no es planeja incloure els deutes públics en la solució del problema.
Com ja hem advertit, les crítiques estan a l’ordre del dia, igual que els elogis i les flors que rep el Decret. Per això, el dia d’avui desitgem apartar-nos de forma discrecional de les posicions enfrontades que han caracteritzat la discussió sobre la llei de segona oportunitat, referint-nos a ella de tres formes que, considerem al nostre judici, no han estat avaluades ni tractades en forma adequada i que creiem contribueixen a entendre millor aquest mecanisme jurídic.
En primera instància, farem un comparatiu amb instruments jurídics de recent aparició en altres països de la Comunitat Europea i d’Amèrica del Nord, que persegueixen objectius similars. És bé entendre, que economies tan pròsperes com les del Regne Unit, Els Estats Units i Alemanya s’han vist obligades a establir doctrines jurídiques amb els mateixos propòsits que persegueix la llei de segona oportunitat. Protegir als petits i mitjos empresaris que afronten dificultats financeres.
En un segon apartat, examinarem les novetats legals que la llei incorpora, i que finalment ha de constituir-se en el motiu d’anàlisi d’advocats i juristes, per sobre dels judicis, sempre subjectius de les parts afectades per la mesura.
Finalment, seria bé fer un cop d’ull a les possibilitats que els advocats i procuradors tindran en el marc de la nova llei, i així mateix, analitzarem el paper que juguessin en l’execució quotidiana d’ella.
LA LLEI DE SEGONA OPORTUNITAT EN EL MON
FRANÇA
El model francès, proposat per la Defensoría del Poble, es duu a terme en dues fases. En la primera etapa, es dóna una conciliació entre el deutor, representants de l’administració, del sector financer, els consumidors, i els usuaris.
La conciliació és sol·licitada pel mateix deutor i de ser reeixida fa innecessària la segona etapa que és la judicial. Aquest model de llei de segona oportunitat preveu que, sense no hi ha acord en l’etapa de conciliació o si la mateixa no resulta reeixida, seran els tribunals els qui resolguin de forma de forma autònoma la situació jurídica del deutor.
ALEMANYA.
Alemanya ha considerat un factor no inclòs en el model francès i tampoc en la llei de segona oportunitat. L’alliberament del deute resultant, ordenada per un tribunal, després del compliment de certs acords, als quals s’arriba després d’un procés de conciliació igual que en la majoria de lleis d’aquest tipus, és una novetat que implica un premi a l’esforç del deutor i al seu esperit emprenedor.
REGNE UNIT.
Des de l’any 1986, la legislació anglesa estableix per als casos d’insolvència, l’obligatorietat d’establir convenis entre creditors i deutors, en els quals els creditors accepten una quantitat menor al valor total de la acreencia. Aquests acords són vinculants per jurídicament per a tots els creditors que hagin estat notificats de la insolvència.
Aquesta llei suposa el cessament de tota activitat, fins a no arribar a la liquidació total de les acreencias. Finalment un òrgan jurisdiccional és l’encarregat de decretar la fallida. Aquesta per descomptat és amb prou feines una llei de fallida o d’insolvència, però de cap manera és una llei de segona oportunitat.
ESTATS UNITS.
El model nord-americà difereix substancialment dels seus homòlegs Europeus. El procés s’inicia a voluntat del deutor, qui ha de presentar una proposta per al pagament total de les seves obligacions. El pla no requereix aprovació ni conformitat de part dels creditors. Prou l’única aprovació del tribunal. Encara que l’aprovació del pla per part de la cort, implica la demostració, mes allà de tot dubte raonable, de la condició d’insolvència total, i l’indici o la certesa de falsedat en documents o testimoniatges per part del deutor, ho fa mereixedor de severes penes, segueix sent est un model protector dels deutors i diametralment oposat a la nostra llei de segona oportunitat.
Portugal i Àustria copien el model alemany, mentre que Bèlgica i Itàlia imiten el francès. Per la seva banda Irlanda s’adhereix al legislat pel Regne Unit.
Com podem apreciar, no hem inventat alguna cosa nou. Excepte el cas d’Estats Units, hem assumit els elements principals adoptats pels nostres veïns de comunitat. La nostra llei de segona oportunitat, si ben no és perfecta, tracta de prendre els millors elements de cadascun dels sistemes judicials de la regió.
QUINS SÓN LES NOVETATS QUE INCORPORA LA LLEI DE SEGONA OPORTUNITAT?
Aquest nou instrument jurídic, imposa l’ensenyament des de l’educació primària d’assignatures que promoguin el emprendimiento empresarial. Igualment pretén convertir les universitats en semilleros de projectes empresarials, viables, sostenibles en el temps i generadors d’ocupació de qualitat.
A partir de l’expedició de la llei de segona oportunitat, serà més fàcil, i menys costós la creació de noves empreses. Aquests nous projectes gaudissin de beneficis fiscals i tributaris, de tal manera que si sobrevé el fracàs, la factura a pagar no serà tan costosa.
La nova llei de segona oportunitat, crea la figura de el “emprenedor de responsabilitat limitada”. Sota aquesta figura, l’emprenedor protegeix el seu patrimoni personal dels eventuals deutes, en limitar la seva responsabilitat en el naixent projecte al valor de les seves aportacions en ell. Igualment s’elimina el requisit de capital mínim, advertint que en compensació es restringeix la retribució anual que poden rebre els socis.
Els beneficis fiscals i tributaris són molts. Entre ells la creació d’un nou règim de l’Impost a les Vendes, exclusiu per als Emprenedors. La llei pretén atreure inversió i talent estrangers a Espanya i amb això generar la creació d’una mica més de dos centenars mil ocupacions directes.
ELS ADVOCATS EN LA LLEI DE SEGONA OPORTUNITAT
Els professionals del dret, els procuradors i en general tots els treballadors de la branca jurisdiccional juguessin, en primera instància, un paper pedagògic i didàctic en l’execució d’aquesta llei de segona oportunitat.
El vell concepte segons el qual és millor un mal acord que un bon plet, cobra vigència en referir-nos a aquest nou mecanisme jurídic, que pretén posar a to la legislació espanyola amb els seus parells europeus. Els advocats han de ser artífexs i protagonistes de l’existeixo de la llei de segona oportunitat, ja que aquesta va arribar per quedar-se.
