Control d’assenyalaments, terminis i recursos dels processos

Controlem els assenyalaments, els terminis i els recursos dels processos i la presentació de tots els escrits necessaris en el termini establert.

En la vida diària la comunicació és essencial per a un bon enteniment i per agilitar les relacions. En el camp jurídic passa els mateix, per això és essencial que existeixi una permanent comunicació i posada en contacte entre els diferents subjectes que intervenen per conèixer els actes processals (Serveis dels Procuradors)

I dins d’aquests actes de comunicació el procurador té una tasca imprescindible ja que es preocupa de presentar en el termini establert tots els escrits necessaris para del procediment.

El procurador recorda als lletrats quan són els terminis de tots els assumptes i assenyalaments judicials.

Què és assenyalament?

Per assenyalament entenem el fixar el dia i l’hora per al judici o per realitzar una diligència judicial. La tasca exacta del procurador seria la de vetllar per la informació de la fixació dels assenyalaments recordant als diferents lletrats i col·laborant amb els òrgans judicials perquè aquests assenyalaments es compleixin.

Què són els terminis?

Fèiem esment anteriorment del concepte jurídic de termini. El termini fa referència al futur i a una cosa que és certa determinant als fets en si, ja que aquests han de començar i extingir-se en un moment determinat o quan han esdevingut.

Ho diferenciem de la condició ja que, en el seu caràcter precís, est ha d’esdevenir agradi o no.

Podem exemplificar-ho en els següents casos baladíes: “Tens temps fins demà per lliurar-me l’article” o “Tens de termini fins a demà passat per retornar-me el deute de 2 euros que vas contreure amb mi fa 20 anys”.

Aquests són terminis explícits, clars i precisos ja que està definits dins d’una temporalitat concreta i tenim la certesa de quan aquests has d’esdevenir.

Per contra: “Quan el meu pare mori heretaré una immensa fortuna”, el termini és incert ja que no és concret, no sé quan morirà el meu pare, però és evident que aquest morirà de la mateixa manera que morim tots, ara que no sabem ni el dia ni l’hora en què aquest esdevindrà.

El termini es considera suspensiu quan el dret comença en el compliment del termini, com una acció acabada; però quan aquest acaba a partir d’ell, llavors els cridem termini resolutori.

En els contractes el termini és un element contingent ja que pot prescindir-se de ell, podent-se aquest exigir a qualsevol moment. El termini legal sol ser prescrit per la llei mateixa. Posem un exemple: en el cas d’un acomiadament o renúncia, el dret laboral especifica quins són els terminis.

Certes organitzacions, universitats i altres organismes imposen terminis per realitzar les inscripcions, o per realitzar sol·licituds d’ocupació, el cobrament de certes factures, etc… Al venciment d’aquest interval de temps o termini ja no serà possible realitzar aquests tràmits.

Què són els recursos?

El recurs és una forma jurídica mitjançant la qual s’impugna un acord o resolució per la qual el subjecte perjudicat, pels motius al·legats, intenta que la resolució es reformi o passada a instàncies superiors.

Tipus de recursos

Deixant l’actualitat del cas, distingim diversos tipus de recursos segons siguin els fonaments. Assenyalarem els més habituals:

• Recurs no devolutiu: és aquell que ha de ser resolt pel mateix òrgan judicial que va dictar la resolució impugnada.
• Recurs devolutiu: quan aquest és resolt per un òrgan resolutiu de categoria superior.
• Recurs ordinari: aquell que permet impugnar una resolució per qualsevol motiu o causa.
• Recurs extraordinari: és aquell que en què la resolució objecto de recurs solament pot ser impugnada o atacada fonamentalment en motius concrets o en causes de refutació prevista per la llei per al cas.
• Recurs contenciós-administratiu: és aquell que s’interposa contra les resolucions de l’Administració. El procés que cal seguir està explicitat en la Llei 29/1988, de 13 de juny.
• Recurs d’anul·lació: aquest se sol donar en la sentència dictada en un procediment abreujat penal, quan el condemnat està absent, i no s’han complert els requisits previstos per la llei.
• Recurs d’apel·lació: és un recurs que es dóna quan un subjecte perjudicat per una resolució judicial sotmet aquesta resolució a un tribunal superior del que la va dictar. És un recurs ordinari i devolutiu.
• Recurs de cassació: és un recurs extraordinari i devolutiu. Es demana al Tribunal Suprem, o si és el cas, al Tribunal Superior de Justícia, que s’anul·li determinat tipus de resolució definitiva d’instàncies inferiors. No solament s’intenta substituir una resolució per una altra, sinó també reparar el dany.