RAONS DEL COL·LAPSE JUDICIAL ACTUAL
COL·LAPSE JUDICIAL ACTUAL
Els Jutjats s’han vist col·lapsats per la clàusula solc. És cert que els jutjats sempre han tingut una càrrega considerable de treball però, enfront de determinats canvis jurisprudencials, motivats per l’esdevenir de la societat, han existit i existeixen moments de veritable col·lapse. En moments així el poder Legislatiu ha hagut d’actuar en més d’una ocasió, per evitar aquesta gran amenaça en la qual es pot veure immersa la Justícia del nostre país.
La nul·litat de la clàusula solc causa un col·lapse judicial:
Després de la declaració de la nul·litat de la clàusula solc s’han interposat una predictible i imminent quantitat de demandes judicials reclamant les quantitats abonades indegudament en concepte d’interessos. Això ha produït una saturació dels diferents Tribunals en tot el territori nacional, afectant a les jurisdiccions civil i mercantil, les competents per a la resolució d’aquests conflictes.
El Ministeri de Justícia ha advocat per solucionar la qüestió per una alternativa extrajudicial, per la qual els afectats poden arribar a dirimir la qüestió sense necessitat d’acudir al Jutjat corresponent.
Situant-nos en antecedents de les clàusules solc, ja va existir una situació similar precedent de col·lapse judicial, però únicament en la Jurisdicció Mercantil. Aquesta es sobrellevó per mitjà de la Llei 7/2015 de 21 de juliol, la qual va introduir una novetat aclaridora transcendental: el coneixement de les accions col·lectives correspon als Jutjats del Mercantil, sense fer reserva a favor d’aquests de les individuals en les quals la competència per conèixer dels assumptes referents a nul·litat de la clàusula solc i devolució de quantitats que van quedar mentre no s’operés una nova reforma van quedar per a coneixement dels Jutjats de Primera Instància.
En un primer moment, els únics Jutjats competents per dirimir la qüestió en aquest tipus de procediments eren els Jutjats del Mercantil de tot el territori estatal. El Tribunal Suprem va continuar en la seva línia fallant a favor dels consumidors afectats per aquesta clausula abusiva comportant, com a conseqüència, un primer col·lapse dels Jutjats del Mercantil, arribant aquests a fixar els assenyalaments de judici a dos anys vista o més en algunes ocasions. Davant aquesta situació es va optar, no per resoldre el conflicte extrajudicialment com es pretén actualment, sinó per ampliar la competència dels Jutjats de Primera instància. Aquests són molt més nombrosos ja no solament a nivell provincial, on existeixen multitud d’ells, sinó també per la seva presència en tots els partits judicials d’Espanya.
Sentència favorable als damnificats per la clàusula solc: la nova Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de data 21 de desembre de 2016
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va fallar, el passat 21 de desembre de 2016, en favor dels perjudicats per la clàusula solc, obligant a les entitats bancàries a retornar la totalitat de les quantitats percebudes. Va augmentar la data límit de devolució, que va fixar el Tribunal suprem el 9 de maig de 2013, per mitjà de la Sentència 241/2013. Amb aquesta decisió va originar una gran garrotada per a les entitats financeres, amb la consegüent conseqüència del col·lapse judicial per la publicitat oferta pels mitjans de comunicació i pels diferents despatxos d’advocats per a la captació de clients en tot el territori nacional, en ser un tema molt sucós per la condemna en costes que comporta en moltes ocasions.
El col·lapse judicial després de les clàusules solc: anàlisi de la solució extrajudicial
L’opció per desjudicializar el conflicte de les clàusules solc s’ha dut a terme pel Reial decret Llei 1/2017, de 20 de gener de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules solc. Aquesta normativa legal consta de 4 articles, 3 Disposicions Addicionals, 1 Disposició Transitòria, 1 Disposició Derogatòria i 4 Disposicions Finals.
L’art. 3 del citat text legal és el que regula el procediment a seguir en les reclamacions extrajudicials que s’efectuïn des de l’entrada en vigor de la precitada normativa sent aquesta el mateix dia de la seva publicació en el B.O.I. el 21 de gener de 2.017. No es concedeix cap període d’adaptació al text legal “vacatio legis” per la urgència i gravetat de l’assumpte davant l’imminent desastre que s’aveïnada amb el col·lapse judicial dels Tribunals espanyols.
El Govern espanyol ha deixat en mans de les entitats bancàries la possibilitat de solucionar aquesta qüestió de forma prèvia a acudir a la via judicial. Aquesta solució, en cas de funcionar correctament, serà beneficiosa per a totes les parts. El banc demandat podrà beneficiar-se de lliurar-se de les costes judicials i de realitzar el càlcul per a la devolució de quantitats. El consumidor perjudicat podrà solucionar el conflicte amb major brevetat i els Tribunals no es col·lapsaran de tal forma com es vaticinava al principi. El nou Reial decret Llei no vincula al consumidor a dur a terme forçosament aquesta via prèvia, sinó que és que és una opció voluntària per a l’afectat encara que molt recomanable, doncs pot veure satisfetes les seves pretensions en el termini de tres mesos des de la interposició.
Clàusules solc: reclamació Prèvia a la via judicial
Per al cas que l’afectat per la clàusula solc opti per solucionar la qüestió mitjançant aquesta via, deurà conèixer els següents extrems:
1.- La reclamació prèvia a la via judicial deurà presentar-se en la pròpia Entitat, devent portar dues còpies signades perquè una (la nostra) ens la segellin amb data d’entrada en registre acreditativa de la seva presentació.
2.- Una vegada presentada la reclamació, l’Entitat de crèdit podrà optar, al seu torn, entre dues opcions:
a) Desestimar la reclamació motivant les raons per les quins considera improcedent l’admissió de la mateixa, quedant totalment oberta la via judicial podent ocasionar una hipotètica condemna en costes en contra seva per al cas en què es continuï la seva tramitació mitjançant la interposició de demanda.
b) Estimar la reclamació presentada procedint l’entitat financera a efectuar el càlcul de la quantitat a retornar remetent una comunicació al consumidor amb les quantitats abonades a l’excés, desglossant tots els conceptes i incloent obligatòriament les quantitats corresponents a interessos.
3.- Una vegada comunicat a l’afectat el càlcul, el perjudicat haurà de manifestar la seva conformitat o disconformitat amb el mateix.
El termini legalment establert per resoldre l’acord i que l’entitat procedeixi a retornar les quantitats serà de tres mesos, començant el “dies a quo” des de la data de la presentació de la precitada reclamació.
Durant tota la tramitació del procediment les parts no podran exercitar entre si cap acció judicial o extrajudicial per idèntics motius que la reclamació durant el temps que aquesta se substanciï.
El perjudicat sempre podrà acudir als tribunals en els següents suposats:
- Si la sol·licitud és rebutjada expressament per la financera.
- Si finalitza el termini de tres mesos sense comunicació alguna al consumidor.
- Si el reclamant no està d’acord amb el càlcul notificat per l’entitat.
- Si transcorregut el termini de tres mesos no s’ha posat a la disposició del consumidor el referit càlcul.
Col·lapse judicial per demandes de desnonament:
La insolvència soferta per molts ciutadans com a conseqüència de la crisi econòmica va provocar, igual que les famoses clàusules solc, una altra situació de col·lapse judicial. Aquesta situació fins i tot va arribar a denunciar-se per les associacions que representen als jutges, ja que al·legaven que els tribunals espanyols s’estaven convertint en oficines de recaptació de les entitats bancàries. Això succeïa fruit dels desnonaments, embargaments i execucions hipotecàries sent la pròpia entitat financera en la qual moltes ocasions allargava i paralitzava el procediment judicial en llaures a assegurar-se que el preu del maó ascendís.
Aquesta situació va intentar solucionar-se amb la creació de la figura jurídica dels desnonaments exprés, la qual solament podia aplicar-se als inquilins morosos. En definitiva es va pretendre, sense èxit, que els arrendataris que no abonaven religiosament la seva renda anessin desnonats en un termini de deu dies. No obstant això, lluny d’això, els procediments de desnonaments exprés es ralentien fruit de les estratègies jurídiques dels lletrats, podent dilatar-se el procediment durant bastants mesos.
Reunificand tots dos temes que han col·lapsat als Jutjats de tot el territori nacional és menester fer referència al recientísimo fallada emesa per la Secció quarta de l’Audiència Provincial de Las Palmas, en el qual s’ha anul·lat un procediment de desnonament obert per Caixabank, que reclamava un deute per impagament de les quotes del préstec hipotecari. En la fallada s’expressa que, en tots els casos, l’obligació de retrotraerse en la vida del préstec hipotecari i tenir novament que determinar l’import del deute, aplicant sobre el principal l’interès remuneratorio correcte, i amb compensació de les quantitats indegudament cobrades a l’excés durant la vida del préstec per l’aplicació de la clàusula solc comporta que en la data d’interposició de la demanda d’execució el deute no sigui liquidada.
En el cas de no posar-se d’acord amb l’entitat bancària i davant el supòsit d’haver d’acudir a la via judicial, aquí estem nosaltres, els Procuradors, amb el nostre servei per agilitar el més possible aquesta via de per si mateix més lenta i costosa..
933682468 / 933682425
