Aranzels dels procuradors. Novament en la Mira.

En alguna oportunitat, una vegada promulgat el Reial decret 1373 que estableix i regula els aranzels dels procuradors, l’Audiència Provincial de Saragossa, va sol·licitar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que revisés i emetés un concepte sobre aquesta taula de reconeixement d’honoraris i sobre la seva compatibilitat amb les normes comunitàries de competència.

La preocupació de diverses institucions sobre els aranzels dels procuradors, i d’altres col·lectius de professionals, que és totalment valguda, no deixa de causar certa inquietud i neguit entre els professionals que se senten sota la mira d’una lupa escrutadora.

Recordem que no és la primera vegada que els honoraris dels procuradors són posats en dubte i són “denunciats” davant tribunals internacionals. En ocasions anteriors, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, no va aconseguir a pronunciar-se, ja que les parts van arribar a un acord anterior al pronunciament. No per això el problema desapareix. És clar que, per a algunes institucions, els aranzels dels procuradors causen coïssor i molèstia, sense importar si més no el seu alt o baix valor.

Des que s’aprovés El Reial decret 1373 de 2003, han estat almenys quatre les ocasions en què s’han intentat, algunes amb èxit, rebaixar els aranzels dels procuradors. Algunes d’aquestes iniciatives ofereixen, a canvi de la rebaixa dels honoraris, la tranquil·litat que no es discutirà la incompatibilitat entre advocats i procuradors.

De la lectura judiciosa, d’algunes d’aquesta iniciatives es desprèn que existeix una percepció generalitzada, segons la qual, els aranzels dels procuradors són desproporcionats i reduir-los és una forma efectiva de reduir els costos de l’administració de justícia, amb la qual cosa es contribueix a “democratitzar” l’accés a la mateixa.

El tema de la competitivitat a nivell Europeu és una altra constant que apareix ara i adés en aquestes iniciatives. “Els aranzels són les bases dels honoraris dels procuradors. Els advocats tenen un barem i el nostre és un aranzel que ara mateix és fix. Depenent de la quantia i de l’assumpte es cobra una quantitat, i ells, depenent del despatx, cobren una quantitat segons considerin. El nostre és fix i aquesta és una de les coses que l’avantprojecte canviava: passava de ser un de fix a un de màxims amb una reducció de les quanties” explica des de cl Consell General de Procuradors un vocero autoritzat.

Quant cobra un procurador?

Els aranzels dels procuradors, estan regulats per la llei. En l’actualitat, aquests estan normatizados en el Reial decret 1373 de 2003. Encara que la llei permet que, entre client i procurador se de una negociació per sobre dels aranzels disposats en el decret, la veritat és que aquest marge no pot superar el 12 per cent.

Per descomptat, entre la llibertat d’honoraris completa que gaudeixen els advocats, a la normativa estricta, amb poc poder de negociació que sotmet als procuradors, la diferència és gran.

Valdria la pena preguntar-nos perquè succeeix això. En bona mesura respon a un sentiment de rebot dels ciutadans a la labor dels procuradors. Les raons són vàries, però podem citar dues com les més importants:

1. La primera és que els ciutadans que enfronten processos judicials, tenen la percepció que els procuradors no fan gens. Es creu que el Jutge compleix amb una funció, l’advocat per descomptat és la figura a la qual major participació reconeixen en els resultats bons o dolents d’un procés jurídic, es reconeix fins i tot el treball del fiscal (en els processos en què té participació), però no es té plena consciència del paper que exerceixen els procuradors dins d’aquest entramat jurídic. (Veure Funcions dels Procuradors)
2. La segona raó és que, des de la seva aparició, els ciutadans tenen la percepció que l’administració de justícia s’ha encarit per compte de la intervenció dels procuradors en el procés.

Per descomptat, ambdues premisses són incorrectes. El treball dels procuradors és silenciós però no intranscendent. De fet, el reconeixement més gran que s’ha fet del treball d’aquests professionals és el que gràcies a ell, l’administració de justícia s’ha descongestionat i ha adquirit celeritat, transparència i eficàcia.

Si bé, la incorporació del cost dels aranzels dels procuradors, va incrementar, en aparença, el valor que representa avançar un procés judicial, també és cert que els temps s’han disminuït en forma notòria, la qual cosa fet i fet produeix una major economia.

En la mesura en què es desconeix el treball dels procuradors i es pretenen minvar els seus ingressos, el legislatiu li assigna majors competències. És clar que, un és el sentir del ciutadà del carrer i un altre el pensar del govern que, encara que en interinitat segueix recolzant de forma decidida el treball d’aquests professionals.

Sobre aquest tema, la Degana del Col·legi de Procuradors Mónica Navarro-Rubio, en ser consultada per l’informatiu “Granada Avui” va respondre: “Les modificacions en la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) sí ens van a afectar molt, així com la llei de Demarcació de Planta. Ara mateix hi ha una comissió d’experts, entre els quals hi ha un procurador -que és el degà de Madrid-, en la qual s’estan discutint totes nostres noves funcions. Volen convertir-nos en agents d’autoritat, amb el que ja no seria necessària la presència de dos testimonis per fer els actes de comunicació (notificacions, emplaçaments, citacions…). També pretenen ampliar les nostres facultats en execució, de manera que siguem el secretari i els procuradors els qui duguem a terme l’execució, un tràmit fonamental, doncs no serveix de res tenir una sentència favorable si després es triga dos anys a executar-la. Jo crec que les noves facultats que se suposen que tindrem seran bones per agilitar la Justícia i pel justiciable.”

Els aranzels dels procuradors seguiran sent un tema espinós i difícil de tractar, més encara quan en arribar a ell, es discuteixen simultàniament temes com la incompatibilitat amb els advocats i la disminució de competències. Mentre, i mentre es defineix un cos legislatiu en propietat, els procuradors, i el poder judicial en general esperaran amb paciència.