Procurador i divorci. Parlem de la custòdia compartida.
Passar per una separació, un divorci o sortir d’una relació abusiva, no és gens fàcil. Altera la vida de tots dos membres de la parella i si existeixen nens, també ells es veuen afectats. Amb els nens, els aspectes legals, financers i emocionals es compliquen encara més. És un moment traumàtic per a tota la família… Bé, la que fins a aquest moment va ser una família.
Referent a procediments de família sí és obligat que els afectats estiguin representats tant per un advocat com per un procurador. Fins i tot quan és un divorci de mutu acord, poden ser representats pel mateix advocat i procurador, reduint els costos processals. El Procurador representa al client en els tribunals.
Tenint en compte l’anterior, hem dissenyat aquesta breu guia, en la qual ens ocuparem bàsicament de la custòdia compartida, les visites i les obligacions econòmiques que de tal situació es deriven.
Si els pares no poden posar-se d’acord sobre la manera de resoldre aquests problemes, hauran d’anar a la cort i serà el jutge qui decideixi sobre la custòdia i les visites. És una forma encara més traumàtica i més costosa però definitivament efectiva.
Els tribunals de família i la custòdia compartida.
La majoria de les decisions sobre custòdia compartida i visites, supervisades o no, són preses pels jutges dels tribunals de justícia. Aquest tipus de decisions poden ser part d’un procés més ampli, com el pot ser el divorci, o el procés pot limitar-se a definir aquest tema en particular.
Aquest tipus de processos, que inicialment es plantegen com de definició de la custòdia compartida, pot prendre rumbs molt diferents.
La manutenció és un altre tema que aixeca espines en els tribunals de família i que generalment no és objecte de conciliació entre les parts. És est el tema que major dilació provoca en un procés, que inicialment solament pretenia reglamentar la custòdia compartida de menors, després d’un divorci.
Existeixen diversos tipus d’acords de custòdia?
Si. Per descomptat estan definides per les condicions particulars en què es dóna cada separació o divorci. En un sentit estricte la custòdia compartida no existeix. Vegem el perquè, i alguns casos:
Custòdia única i individual.
La custòdia única legal, significa que un dels pares té el dret i la responsabilitat de prendre decisions importants en relació amb el benestar dels menors, tals com els temes d’educació, atenció mèdica i emocional, moral, religió.
Custòdia compartida:
Implica que la responsabilitat i la participació mútua i contínua són de tots dos pares, quant a les decisions importants que concerneixen al benestar del nen, com els temes d’educació, atenció mèdica i emocional i com sempre el moral i el religiós. No obstant això, en aquest tipus de custòdia, mancant consens, és la persona que conviu amb els menors, que generalment és la mare, qui pren la decisió.
Un sol custodio físic:
La custòdia física única, significa que el nen viu solament amb un dels pares, i està subjecte a visites raonables per part del pare o la mare que no viu amb ell, mateixes que pot ser anul·lada, quan el jutge així ho decideixi en honor de l’aconseguir el millor benestar del nen.
Custòdia física compartida:
Sota aquest esdeveniment, la custòdia física és compartida pels dos pares, d’una manera tal que s’assegura un contacte freqüent i continu dels nens amb tots dos pares. És un mecanisme de custòdia molt discutit, al que se li atribueix crear inestabilitat en els menors, falta d’arrelament familiar i inseguretat emocional.
Si no anem a la cort, qui obté la custòdia dels fills?
Encara que els pares, poden arribar a acords sobre la custòdia compartida o no dels menors, i mentre no es presentin esdeveniments o situacions que facin pensar que, l’acordat pels pares, perjudica als nens, sempre és bé tenir en compte que, qualsevol determinació d’un tribunal de família, tindrà efecte de compliment immediat i vinculant, per damunt àdhuc de la voluntat dels pares.
Quan els pares estan casats, o han conviscut, tots dos comparteixen la custòdia legal i física dels nens, tret que el jutge de família decideixi una altra cosa. Quan els pares no estan casats, la mare té la custòdia legal i física, tret que, es demostri la inconveniència per als menors de tal circumstància.
Com prenen els jutges de família les decisions sobre custòdia compartida o custòdia única?
En teoria, l’únic criteri que ha de prevaler per decidir sobre la custòdia de fills menors, producte de matrimonis separats o divorciats, és “el millor interès del nen”. Pot semblar una frase vaga i general, i en efecte ho és. Després de tot, un model centrat en el nen i no en les necessitats dels pares no sembla ser molt equitatiu. La llei exigeix que el jutge, per prendre les seves decisions i pugui atorgar la custòdia, haurà de satisfer les necessitats del nen abans que les dels seus pares.
La llei diu que, en prendre una determinació pel que fa a la custòdia del nen, s’ha d’atendre als principis que condueixin al benestar i la felicitat del menor. Per considerar tant el benestar i la felicitat del menor, per descomptat el jutge ha de fer una avaluació econòmica, que finalment resulta primordial a l’hora d’adjudicar la custòdia.
Quan inicia el procés de divorci la custòdia dels fills es lliura de manera compartida, en forma temporal. En transcórrer el procés, el Jutge podrà lliurar la custòdia exclusiva a un dels pares, si un d’ells així ho sol·licités i acredités per mitjans probatoris vàlids, la incompetència de l’altre pare per complir amb la funció.
Els Jutges de família han de considerar qualsevol senyal d’abús, passat o present, abans de lliurar la custòdia a un dels pares, de forma exclusiva. Si es presentessin proves, que “tots dos” pares tenen antecedents d’abusos reiterats sobre els menors, aquests passessin a custòdia de l’estat, a través de l’entitat que el Jutge determini per a aquest efecte.
Les visites en la custòdia exclusiva:
Generalment, quan un dels pares té la custòdia física, l’altre pare té el dret a visitar als nens. Les hores i el lloc de les visites també ho determina el Jutge. Igualment, determinarà si les visites són supervisades o no.
Durant les visites supervisades, un tercer que és escollit pels pares i que compta amb l’aval de la cort, està present, amb la finalitat de garantir la seguretat física i emocional dels menors. Els únics riscos que es corren, durant una visita d’un pare separat al seu fill, no són els relatius a agressió física. Els possibles danys emocionals també es preveuen i per això existeixen les visites supervisades.
Visites i manutenció Existeix connexió?
Com a regla general no. Almenys, en la Unió Europea no és així. Una persona que, compleix a cabalidad amb els pagaments dels aliments dels nens, no té per se, autoritzada les visites. El cas contrari, el del pare que no compleix amb les seves obligacions alimentàries a temps, no li lleva el seu dret a tenir visites amb els seus fills.
