Diferència entre separació i divorci
Separacions, divorcis i en general, els litigis de caràcter familiar, formen la major part dels assumptes que atenen els advocats i procuradors a Barcelona. I és que, molta gent encara es pregunta Quin és la diferència entre separació i divorci? Algunes persones fins i tot, arriben a pensar que es tracta del mateix assumpte. És per això que, el dia d’avui, anem a tractar de simplificar al màxim les diferències d’aquests dos esdeveniments judicials per entendre els seus abastos i la forma d’accedir a ells.
Tant el divorci, com la separació, són processos judicials que tenen el propòsit d’acabar en forma definitiva, una societat conjugal vigent i reconeguda per l’estat. Noti’s que no ens referim específicament a les persones casades, ja que, i és molt bé entendre-ho com un principi bàsic, per poder assimilar aquests temes, la societat conjugal lícita i reconeguda per l’estat, no és solament la que apareix com a resultat d’un matrimoni.
Per què acaba la societat conjugal?
La norma ens dóna quatre raons per les quals es pot donar per “liquidada” una societat conjugal vigent. Encara que no ho digués la llei, el més elemental sentit comú ens donaria les mateixes variants: En primera instància està la mort d’un o els dos conyugues. Una altra, per descomptat és la nul·litat decretada i posterior anul·lació d’un matrimoni celebrat d’acord amb les lleis Espanyoles.
I finalment, la societat conjugal acaba, com a resultat d’un procés de separació legal o divorci (que no són el mateix), avançat davant els jutges de família.
La diferència entre separació i divorci.
LA SEPARACIÓ:
Podríem pensar que la separació és un pas previ al divorci. Amb la separació, els homes i les dones ja no necessiten mantenir la ritualidad i les obligacions contretes per mitjà del matrimoni, però solament serà amb el divorci que tindran llibertat de contreure matrimoni novament.
La separació, funciona de la següent forma: La parella, en consens, o un dels cònjuges per separat manifesta davant els tribunals, la seva decisió d’emprendre el procés de separació. Algunes persones, pensen que, davant l’absència de les condicions i circumstàncies que van donar origen a la societat conjugal (incomprensió, perduda de l’interès o l’atracció, incompatibilitat), es pot donar una separació, simplement abandonant l’habitatge on s’ha desenvolupat la vida familiar de la parella.
És bé entendre que, el deixar la casa, no eximeix als cònjuges del compliment de tasques i obligacions a les quals es van comprometre formalment amb la celebració del matrimoni, tals com la fidelitat, el compliment del règim econòmic matrimonial i la solidaritat econòmica i emocional. Per tant, per evitar dificultats cap a l’interior de la parella, i pel que fa a la seva relació amb la societat i la comunitat, la parella ha de dur a terme la “separació”, com l’acte judicial que posa fi a la societat conjugal i que és prerrequisito per emprendre el divorci.
Resumint, i com a colofó d’aquesta primera etapa d’aquest tractat, la separació acaba amb l’obligació que té la parella de cohabitació, fidelitat mútua i règim de propietat. No obstant això, fins i tot després de la separació de les part, no poden casar-se novament, ni entre ells ni amb tercers, cosa que solament pot ocórrer després del divorci.
La separació de fet, la qual es dóna al marge dels tribunals, per a això s’han de complir uns requisits i uns temps, condueix també al divorci, però això serà tema d’un altre dels nostres articles.
Quant als costos del procediment, cal tenir en compte que, aquest tipus de processos requereix la presència d’advocat i procurador. Les tarifes dels advocats i els aranzels dels procuradors varien d’acord amb l’ajuntament on es presenti la sol·licitud. Per conèixer aquests valors, és prudent visitar la pàgina del col·legi de procuradors o d’advocats de la seva localitat.
EL DIVORCI
Com ja hem anotat abans, el divorci és l’esdeveniment judicial pel qual es dóna per acabada la societat conjugal i totes les seves obligacions, entre les quals es troba per descomptat, la prohibició de contreure matrimoni amb altres persones. En decretar-se la terminació de la societat conjugal, per resolució judicial o per escriptura pública, es dóna per conclòs qualsevol vincle entre la parella, excepte els inherents a la criança i la manutenció dels menors d’edat, si és que aquests existeixen.
El divorci té dues espècies, l’anomenat de conversió directa de divorci i divorci.
Després d’un any de cosa jutjada de la sentència que no es decreta la separació legal qualsevol de les parts (o en combinació) pot requerir la conversió de la separació en divorci, d’aquí el nom de “conversió divorcio.”
En aquest punt, ja tenim certa claredat sobre la diferència entre separació i divorci. Vegem cuales són els requisits necessaris per avançar aquest procés:
- Trobar-se separada la parella per un període superior a un any.
- No existir fills menors d’edat o discapacitats.
- Les parts han d’estar assistides per advocat i procurador.
Els documents requerits són:
- Còpies del DNI de cadascun dels membres de la parella.
- Certificat de matrimoni valgut (Original i còpia certificada)
- Identificació completa dels separats: Nacionalitat, professió i domicili de residència.
- Certificats de naixement dels menors d’edat.
- Certificats de propietat de béns seents en comú.
- Proposta del conveni regulador entre les parts.
Aquest conveni regulador, al que acabem de fer referència, les parts declaren l’acord total pel que fa a temes com, l’ús de l’habitatge, el repartiment dels béns obtinguts durant la vigència de la societat conjugal, la custòdia i pàtria potestat dels fills, i la liquidació del règim econòmic matrimonial. Igualment s’acorda, si és que així procedeix, la pensió que un conyugue haurà de pagar a l’altre.
És important tenir en compte que, el divorci com a acte jurídic, determina en forma explícita, la perduda dels drets sucesoriales entre els cònjuges, igual que la perduda de la pensió de viudez. Igualment, i això està sobre entès, des de l’etapa prèvia de separació, els compromisos de fidelitat, i de vetllar pel benestar de la família com un conjunt solidari de persones entre unes altres queden totalment anul·lats.
Que existeix una diferència entre separació i divorci, és alguna cosa que a aquesta altura de la xerrada queda absolutament clar. Que les societats conjugals, ha d’acudir a aquestes dues instàncies judicials, amb la finalitat d’evitar contradiccions futures i amb la finalitat de donar claredat i transparència a la separació, i de pas no afectar els drets i el benestar dels menors d’edat és alguna cosa que també ha de ser entès perfectament per les parelles que han arribat, lamentablement a aquesta instància.
Per descomptat, el paper dels procuradors i advocats a Barcelona i en qualsevol comunitat del país serà sempre acompanyar a les parts, fent-los més fàcil aquest camí que de per si mateix ja és traumàtic, per a ells, però més encara per als fills menors d’edat.
