Procuradors a Espanya, salvadors de la justícia o condemnats a l’extinció
El debat el va encendre el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques , Cristóbal Montoro , en impulsar el fallit avantprojecte de Llei de Serveis i Col·legis Professionals, a finals de l’ any 2013, en el qual plantejava posar fi a la incompatibilitat existent entre procuradors i advocats .
Procuradors a Espanya, per a qualsevol observador desprevingut , l’avantprojecte de llei impulsat pel ministre d’hisenda , pretenia la desaparició dels procuradors, en ser absorbits per un col·lectiu majoritari com és el dels advocats. Els càlculs més pessimistes parlen de 14 advocats per cada procurador inscrits en les diferents comunitats d’Espanya.
El debat el va encendre el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques , Cristóbal Montoro , en impulsar el fallit avantprojecte de Llei de Serveis i Col·legis Professionals, a finals de l’ any 2013, en el qual plantejava posar fi a la incompatibilitat existent entre procuradors i advocats.
Per suposat la proposta va posar en peu de guerra a un gremi que sempre ha volgut fer honor al seu nom. Els procuradors “procuren” que la justícia obri en forma ràpida, eficient i transparent.
El president del Consell de Procuradors d’Espanya, adverteix que “el funcionament de la justícia, es veuria greument ressentit. En primer lloc, puix que es veuria afectat el principi de tutela judicial efectiva, a causa que les funcions dels advocats no són les mateixes dels procuradors. La defensa és una cosa i la procura altra “.
Igualment assenyala l’alt directiu que, de progressar aquest projecte de llei, els procuradors no regalarien als advocats el sistema de notificació LexNET, “Jo no li vaig a cedir als advocats meus instal·lacions, el meu personal i el meu sistema de notificació, que paguem nosaltres els procuradors. Aquest sistema ho hauria d’assumir l’Administració i això costaria molts diners a tots els ciutadans “ha puntualitzat el president del Consell de Procuradors d’Espanya.
En aquests termes es va donar la discussió fa tot just dos anys. Avui la situació és ben diferent. Els fets recents i l’esdevenir polític actual, posen de rellevància la importància i el paper, discret però eficient que exerceixen els procuradors en àrees d’un excel·lent funcionament del sistema judicial, en totes les comunitats.
Tan radical és el canvi de l’escenari polític a favor dels procuradors, que al dia d’avui, l’expectativa està centrada en la possibilitat d’ampliar les competències, sobretot pel que fa a les seves funcions processals, dels procuradors, la qual cosa està contingut en un projecte de reforma a la llei d’enjudiciament civil que en fa el seu tràmit parlamentari.
En el marc de les IX jornades de Juntes de Govern del Consell General de Procuradors, que es van dur a terme a Mèrida, en forma simultània amb el XXII Congrés Internacional de huissiers de Justícia, es va elevar la veu dels procuradors qui denuncien els qüestionaments a els que han estat sotmesos, com es reconeix en el Llibre Blanc de la justícia.
I és que els procuradors han assumit de manera estoica, el avatars proposats per diverses reformes legislatives esdevingudes en els últims anys, com la llei 37/2011 que promulgava mesures per a l’agilització processal o la reforma de la Llei d’enjudiciament civil del mateix any, després de les quals, la tasca dels procuradors ha sortit enfortida, entenent la seva funció com a cooperadora de l’administració de justícia.
Per al ministre de Justícia Rafael Catalá, el protagonisme i la importància guanyada pels procuradors, dins el model actual d’administració de justícia a Espanya, i les iniciatives tendents a assignar noves funcions processals, redundaran en una major qualitat del servei per als ciutadans, que podran optar entre funcionaris públics o procuradors per a realitzar les notificacions del litigi. El cas és que finalment, aquesta batalla la van guanyar els procuradors. El Ministeri d’economia per passiva, i el Ministeri de Justícia per activa, van fer que la Llei de Serveis i Col·legis Professionals fos soterrada definitivament. Però res assegura que no vindran noves batalles. Com ja ho hem entès, la política és canviant i dinàmica. Avui som i demà potser no.
No podem oblidar que Brussel·les insisteix en la seva exigència al govern Espanyol, perquè intervingui en la liberalització de serveis professionals. Igualment la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, clava un cop dur als procuradors, en manifestar el seu interès perquè els ciutadans que així ho desitgin, es puguin representar-se a si mateixos, sense acudir a intermediaris en els processos judicials davant dels tribunals . Aquestes poden ser les pròximes batalles que lliurin els procuradors.
Però Què pensen els procuradors?
El secretari del Consell General de Procuradors, Llicenciat Juan Carlos Estévez, en entrevista amb un mitjà virtual local, va mostrar la seva satisfacció per la incursió de les tecnologies en el sistema d’administració de justícia, explicant la conveniència que un servei com aquest, estigui al nivell d’altres com ara Sanitat o Hisenda.
Tot i que el Consell General veu llunyà encara el dia en què la justícia operi amb zero paper, si creu que s’ha de seguir treballant per escurçar els temps i aconseguir l’objectiu en un llarg termini.
Els problemes que afronta la justícia no són només els que pertoquen a l’aplicació de la plataforma LexNET. La qualitat en el servei i la transparència han de ser objectius primaris, raó per la qual és important l’assignació de noves competències en aquestes matèries als procuradors, puntualitza el secretari del Consell.
Els procuradors, l’alta velocitat de la justícia. De l’anàlisi assenyat de la polèmica expressada en aquest article, així com de les declaracions ofertes pel Llicenciat Estévez, deduïm que una justícia més eficient i veloç, passa per l’aportació que els procuradors puguin fer per aconseguir aquest propòsit.
Els procuradors són la palanca d’alta velocitat de la justícia i això és clar per a tots els jugadors del sistema. Al dia d’avui, s’estima que una mica més de quatre mil milions d’Euros destinats al sistema judicial estan bloquejats a l’espera de distribució.
Indubtablement una injecció de recursos de tal suma, incentivaria l’avanç dels processos, generaria nous llocs de treball i descongestionaria el sistema.
¿Anem camí a la privatització de la justícia?
És probable que certes funcions, les que reclamen els procuradors, i que en el moment són competència dels funcionaris públics, en ser lliurades a aquells, imprimeixin un nou dinamisme que està demanant a crits l’usuari.
L’actual sistema de notificació i execució no és eficient i retarda en forma notable la gestió d’administració de justícia. Per descomptat no es tracta d’una tasca que tingui cap influència en les decisions que prens jutges i magistrats. Per això no podem afirmar que es tracta d’una privatització del sistema d’administració de justícia, quan tot just estem traslladant una funció merament administrativa a un grup de persona que ha demostrat tenir l’experiència, la voluntat i la capacitat d’exercir-la de manera excel·lent.
Una major intervenció dels procuradors en el sistema, encareix els procediments judicials?
Així podria semblar. En causes menors, la incidència en costos és mínima. En processos complexos de gran importància, la celeritat que imprimeixen els procuradors amb la seva intervenció es veu compensada àmpliament amb la rapidesa i eficiència dels procediments.
Finalment, els procuradors li aposten a la mediació, i a la modernització del sistema, com a únics instruments que permetin dirimir diferències abans d’arribar a un judici.
Però aquest i altres tòpics relatius a la feina i les funcions dels procuradors seran tema d’un proper article.
