Com ho hem advertit en una recent entrada d’aquest mateix espai, els procuradors han assumit amb decisió i amb tot l’ànim possible, la nova funció que els ha encomanat la llei d’enjudiciament criminal.
Els procuradors notifiquen amb valor, mentre que els Mossos vigilen ex…En efecte, a partir d’aquest mes de maig, els procuradors comparteixen amb els funcionaris dels jutjats, la funció de notificar les resolucions judicials, enmig d’una polèmica que s’ha generat, a causa dels costos que representa per als ciutadans, i a la possible segregació per a alguns, o privatització de la justícia per a uns altres, que es pot sobrevenir en ocasió de la implantació d’aquesta mesura, tema sobre el qual ja disertamos en un lliurament anterior.
No obstant això, la nostra preocupació el dia d’avui és una altra. Tradicionalment les notificacions de resolucions judicials han implicat alguns riscos, en la mesura en què aquestes, afecten interessos, generalment econòmics, o fins i tot alguns una mica més greus com la possible pèrdua de la llibertat, per a les persones que són objecte d’aquests recursos judicials.
Per descomptat, en tals casos, igual que en l’antiga Grècia, el missatger de males notícies corre greu perill, sobretot si es tracta d’un procurador, que no pertany de planta a la branca judicial i que per tant, podria ser vist per un possible agressor com una “presa fàcil”.
Tranquil·litza d’una banda, el saber que no som els únics preocupats pel risc que correran els procuradors en l’exercici de la seva professió. En efecte, el Conseller d’interior JORDI JANÉ, el de Justícia CARLES MUNDÓ i el degà del Col·legi de Procuradors IGNACIO LÓPEZ CHOCARRO han signat un acord per aconseguir la protecció adequada i oportuna dels procuradors, i dels agents de les oficines judicials, quan en ocasió del compliment de les seves funcions, la seva integritat o fins a la seva vida es vegi en perill.
Els encarregats de subministrar protecció als procuradors, quan exerceixin la seva nova funció de notificacions de resolucions judicials, seran els Mossos d´Escaira, els qui acudiran a l’anomenat efectuat al telèfon 112, mateix que marquessin els Procuradors en detectar una possible situació de risc que els afecti.
És grat saber també, que no solament es garanteix la seguretat dels procuradors, en el compliment de les seves competències, sinó que existeixen veus que reconeixen el compromís d’aquests professionals, en honor d’aconseguir una justícia més eficient, àdhuc exposant la seva integritat personal.
És així com, en dies recents, el President del Tribunal Superior de Justícia de la Província de Castella i Lleó, va reconèixer en emotiu discurs, el valor i el llanço que ha caracteritzat als procuradors en assumir els riscos que impliquen les notificacions, alhora que els ha posat d’exemple davant altres col·lectius, que l’il·lustre magistrat considera que no assumeixen el seu treball i les seves competències amb el mateix llanço i decisió.
Les declaracions es van donar en el marc de la cerimònia de lliurament de la medalla d’honor del Consell de Col·legis de Procuradors dels tribunals de Castella i Lleó, lliurada al senyor President del Tribunal Superior de Justícia d’aquesta província, reconeixent els mèrits de tan alt magistrat.
Encara que com ja ho hem anotat, el conveni establert dóna certa tranquil·litat, cal que s’acompanyi de mesures addicionals, com l’enduriment de les penes per als ciutadans que incorrin en tan reprotxables conductes.
D’igual forma, cal establir protocols que garanteixin la seguretat dels procuradors, quan compleixin amb la seva funció en llocs apartats o àrees rurals, de difícil accés, a la qual els Mossos triguin un període de temps considerable a acudir, amb les nefastes conseqüències que es poden deduir de tal demora.
Hem d’entendre que els procuradors s’han format com a auxiliars de la justícia i que per això no estan preparats per assumir circumstàncies de risc tan particulars com les quals es preveu, sense el suport decidit de les autoritats policials.
Alguns podran pensar que es tracta de temors injustificats, o fins i tot d’una paranoia sense sentit, però no ho és tant. Vegem perquè:
Els procuradors, com a figures relativament recents dins del panorama de l’administració de justícia, han exercit labors que han estat qüestionades en diverses instàncies i encara, al dia d’avui, quan aquest col·lectiu ha aconseguit guanyar batalles importants demostrant les seves vàlua i l’aportació decisiva que el seu treball ha tingut, en honor d’aconseguir una justícia més eficient i més trasparente, és molt el desconeixement que el ciutadà comú té sobre les seves funcions i del seu treball.
Si es consulta a qualsevol persona sobre qui és, i que fa un procurador, és molt probable que la resposta sigui que es té desconeixement total sobre el tema. Un grup molt reduït de persones els considera missatgers relativament especialitzats, i per a alguns no és del tot clar per qui treballen.
I és en aquest punt on radica el risc que corren aquests auxiliars de la justícia, ja que seran molts els ciutadans que en enfrontar una notificació d’una resolució judicial, que els sigui adversa, per desconeixement o per l’exaltació pròpia derivada de la recepció de males notícies, l’emprenguin contra el procurador que solament està complint amb les funcions que la llei li ha encomanat, en bona mesura, pensant que són “emprats” de les seves contradictores en un determinat procés judicial.
Encara que la seguretat dels procuradors, com la de qualsevol ciutadà, és una responsabilitat assignada a la Policia, a la Guàrdia Civil o als Mossos com hem destacat, i en virtut d’això no hauria de requerir-se la signatura d’un acord o un conveni que ratifiqui tal circumstància, no està de més que existeixin instruments que dotin d’armes als cossos de seguretat, i que de tal forma garanteixin la seguretat dels professionals que compleixen moltes de les funcions que fan que la justícia operi amb celeritat, eficiència i transparència.
Els procuradors, enfronten aquest nou repte com tradicionalment ho han fet des de la seva aparició en l’escenari judicial. Amb estoïcisme, valor i enteresa. Però abans de res amb eficiència i celeritat.
Esperem que les autoritats que han rebut l’assignació de vetllar per la seguretat dels procuradors en el compliment de les seves competències, mantinguin l’alerta i actuïn amb prestesa i agilitat davant l’advertiment de qualsevol perill.
En forma alguna, resultaria grat parell nosaltres haver de registrar l’agressió d’un procurador o d’un funcionari judicial, o el que és pitjor, la perduda de la vida d’algun d’aquests professionals, que han demostrat en forma suficient el seu compromís amb la justícia i amb el sistema judicial en general.
